Sembla com si estiguera allà a posta, esperant que entrara a saludar a Sílvia, per poder veure'l. He vist la portada, el Duomo de Florència i, clar, l'he agafat, sense pensar massa. Avui era un d'eixos dies que m'abellia dedicar algunes paraules a gent volguda. N'he triat dos a l'atzar, que tinguera a mà, i així ho he fet. No hi ha res més fruïdor que regalar un llibre. A hores d'ara encara no els hauran arribat.Xino-xano, m'he quedat amb Cartes d'Itàlia, de Josep Pla. Ja veus, no tinc solució, eixa dèria grecoromana em pot. Esperem no engreixar els prestatges de llibres en eixa mena de limb personal.
El darrer viatge a Itàlia sempre s'acompanya d'un ritornerò aviat. Són coses del destí, de la planeta de cadascú. I enmig del parèntesi anterior: Nàpols. Res a afegir que no haja dit abans, encara que millor que definir-la, veure-la, o encara més reconfortant, viure-la. Sé que m'espera de nou. La redefinició també aplega per aquell cantó, així que no us estranye que el proper àlbum de corremóns, siga precisament d'allà.
"Uns ulls i una intel·ligència d'una lucidesa única han mirat i han comprés lentament, per espai de molts anys, el país de la nostra predilecció..."
S. Espriu
4 comentaris:
en un mes estarem a amsterdam, i aleshores podras enviar cartes des de Holanda, ja que a Itàlia ja nem estat, jajaja
A Rojales, rojos anales, jajajajaja
quin poeta més bo que soc
Natxo, ets únic!
Publica un comentari a l'entrada